COUS-COUS DOLÇ AMB FRUITS SECS

Fa dies que penso si canviar la cuina de casa, tot i que amb els temps que corren potser no es bona idea…
- Passa’t per aquesta botiga de Mollet que veuràs la cuina vermella tan maca que tenen a l’aparador. Em van recomanar uns amics.
Així ho vaig fer, eren les 20:00, ho vaig saber pels senyals horaris de l’emissora de radio que escoltaven a la botiga, a les noticies parlaven del kiwi blau que havien aconseguit uns agricultors de Gallecs. La filla del botiguer, mentre esperava el seu pare que atenia uns clients, em va oferir un cafè, agraït per l’oferiment, vaig dir-li que si no era descafeïnat el cafè de nit em provoca insomni. Vaig comentar-li que era un cuinetes i vaig parlar-li dels blocs de tota la colla. Se’ls va mirar ja que tenia connexió a Internet, quan va veure el bloc de la Gemma va exclamar:
- Carai! Esto es cuina per llaminers que decís los catalanes. Vaig respondre-li que no tot són postres a la cuina i que cuinar és generós i per això entre tos compartim les nostres receptes…
- Yo no sabria cocinarte ni unos webos fritos, va comentar la noia
- Doncs hauries d'aprendre a cuinar per fer feliç el teu estòmac i el dels altres...
A la sortida em vaig trobar amb en Phestoo Chiang (té nom de salsa per a la pasta oi?), un veí xinés que té un basar prop de casa. Em va explicar tot content que aquell dia un proveïdor li havia obsequiat amb un lot nadalenc amb pernil i tot!! Mentre tancava, un altre company xinés que ja parlava el català perfectament va recordar-li: cull el lot Phestoo.
A la nit no tenia ganes de ficar-me a la cuina i vaig decidir anar al petit restaurant de la Lola.
Dies enrere vaig assabentar-me del cognom de la Lola, era força curiós i segurament de petita va ser motiu de més d’una broma entre els companys de classe. És deia Menta de cognom i per tant es deia Lola Menta (quina gràcia no?). Aquell dia vaig poder escollir per sopar d'entre les delícies del rebost del restaurant filet de vedella o cranc. Finalment vaig triar:
bodoensl dfleslti a totwtyt:-). Perdó però em tremola el pols...
Ara sí
n
Bon Nadal, bones festes i bona cuina a tothom!
ñ
Ingredients (4 persones)

100 grams de cous-cous
2 cullerades de mantega
15 grams de sucre blanc
10 grams de panses
10 grams d’ametlles o pinyons
5 grams de canyella
10 grams de sucre glass

Feu el cous cous seguint les instruccions de l’envàs. Una vegada sigui cuit afegiu-hi la mantega, el sucre blanc, les panses i les ametlles mòltes. Per acabar empolvoreu amb la canyella i el sucre glass.

Comentaris

Anna ha dit…
aquest bol de cous cous fa molt goig, i la història que has escrit, deliciosa ;)

petons!
Maria ha dit…
Ja,ja,ja...
Gràcies, ets un sol.
Un petonarro guapot i fins aviat..
Ah, i el cus-cus, bo, bo.
Mercè ha dit…
Ruben! Boníssima la història que has escrit!! :D El cous-cous dolç no l'he provat mai! Bones Festes per tu també!
OLLES I SOMRIURES ha dit…
Que original aquest plat. Curisosa combinació. No ho hagués pensat mai, això de combinar pasta i sucre. Però ara la curiosat pot amb mi per saber quin és el seu sabor. Ho probaré.
Salut!!!
Gemma ha dit…
Quina felicitació més maca i més currada! Moltes gràcies!!!!!!!
He rigut molt (sobretot amb el cullerot festuc, quina feinada fer-lo encaixar, je je je...). Penso que heu fet un homenatge a tota la colla blocaire molt emotiu.
Felicitats i bones festes!
xaro ha dit…
Jajaja....quina imaginació, molt bona!!!!!!
No he provat mai el cous-cous dolç, però el passo ha pendents.
Bones festes!!!
M'ha agradat la Història, enginyosa i ens has recordat a tots.
Gràcies i un petó
Dolça
La cuina vermella ha dit…
Vet aquí que una vegada en una terra no molt llunyana, hi teníem un amic que de tant que ens estimava A la cuina ens convidava!
Mil petons estimat!
La cuina vermella ha dit…
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
illetapitita ha dit…
No he fet mai es cous-cous dolç, ho hauré de provar perquè fa bona pinta!
Boníssima la història que heu fet amb tots els blogaires,genial.
Felicitats i que passeu molt bones festes!!!!
Un petonàs!!!!!
Cuinagenerosa ha dit…
felicitats, rubén, per aquesta història tan ben llligada! i quina feinada a encaixar el cullerot festuc i la menta fresca :D
gràcies per la felicitació, i em sap greu no poder ser tan original, però et desitjo el millor de veritat.
fins aviat!
Núria ha dit…
Ruben!!Es genial l'història i com has anat fent per lligar-la. Ets tambè un mestre escrivint, a més de cuinant. Aquest couscous dolá a d'estar boníssim...

Núria
Núria ha dit…
Ah, i se m'blidava desirjar.te unes molt bones festes!!

Úna abraçada ben forta..
RUBEN ha dit…
Bé!! Gràcies a tots pels vostres comentaris! Espero que us hagi agradat la història. Sóc conscient que m'he deixat molt blocs, però la meva imaginació té un límit! A la propera!
Petons i abraçades
Glòria ha dit…
Ei, que arribo tard, pèrò no volia deixar de dir-te que he trobat molt enginyosa la teva història i que conforme anava llegint, ja esperava el punt on trobaria un altre bloc.

Molt bones festes!!
Ester ha dit…
No havia vist aquest post, gràcies per la referència
Un petó i feliç any nou
No sé perquè us tinc subscrits al google però no m'ha informat d'aquesta novetat
Una abraçada
Ester
Ester ha dit…
No havia vist aquest post, una currada de felicitació, moltes gràcies
Ester

Entrades populars